Vet aquí que una vegada
Negres runes, fosca nit
Després d’una cruel batalla
Els fills van perdre els seus pares
I partiren en croada
A buscar algun país
On poder viure per fi tots en pau
Caminaren entre els morts
Entre incendis i enderrocs
Una nena d’onze anys feia
A un de quatre, de mare
En un tanc tot rovellat
Que els servia de pissarra
Van aprendre il·lusionats la paraula pau.
Se ‘ls uniren nens i nenes
I fins i tot un gos famolenc
No gosaren sacrificar-lo
I ara tenen una boca més
Formen un seguici immens
Van buscant aquell país
On poder viure per fi tots en pau.
Veig les cares
de tants nens:
desposseïts
sacrificats
Del Nord al Sud
De l ́Est a l ́Oest
La terra
han crucificat
Quina glòria
pot haver-hi
en vessar
Tanta sang
tant de dolor
tant de dolor
tant de dolor
Tant que no es pot dir
Cap idea
cap bandera
no val la vida
d’un infant.
Tot és fosc
dóna ́m la mà
l ́hora més fosca
l ́alba ens durà
Ja s ́acosta
El nou dia
No tinguis por
dóna ́m la mà
