El sol va de baixada, el mercat plega el torn
el barri tanca el dia, la nit s’obre del tot.
Noctàmbuls ja vesteixen perfums de seducció,
ja s’obre la Criolla, a tremolar tothom.
Ja arriba la gentada, a dins van entrant tothom,
comença l’espectacle, el tango, el fum, l’alcohol.
Des del carrer se senten l’eufòria, els crits de tots,
obrim la porta, entrem-hi, a veure què s’hi cou:
De repent, una mirada ens escalfa la cara del fred,
i una mà repleta de joies fa el gest, ens convida a que ens hi endinsem.
Somrient una dama ens saluda, oferint un cigarret,
I el cambrer de la barra ens declara content: oh benvinguts, passeu, passeu!
I al passar, la festa ens atrapa, el soroll i les llums ens abracen del tot,
i veiem a la pista de ball com parelles remouen el trasero al compàs.
I sentim com els músics darrera, esgotats esbufeguen els seus clarinets,
que entre el fum, la suor i la brutícia és més fàcil fumar, respirar costa més.
Invertits gesticulen els llavis mentre parlen, però sembla que s’envien petons.
mentre un home semblant a un pirata, es dedica a somriure mentre ho magreja tot.
Transformistes de curta faldilla presumeixen perruques davant dels clients,
estrangers, soldats, i toreros, tots drets a la barra, got a got van bevent.
Periodistes, burgesos, polítics, obrers taral·laregen aquesta cançó,
i els demés tots són gent ben honrada, que demanen, supliquen luxúria i amor.
