Ni els més ancians d’aquest indret
recorden el descobriment
d’una cova irreal
d’on surt una olor especial.

M’hi endinso amb por però amb interès.
Els fongs m’abracen…

Un blanc molt blanc de sobte esclata!
A quin déu cal donar-li les gràcies?
Això és un somni làctic!
Vivim un somni làctic!

Obro camí a queixalades
I un baf intens m’obre la nàpia.
I això és un somni làctic!
Vivim un somni làctic!

Tractaré d’escalar una muntanya de fòssils greixosos.
I baixar tot lliscant fins als llits de recuit i mató.
Murs de pell florida.
Rius de lava grogosa.
Mil forats
i una tempesta de xerigot.
No puc marxar.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /