Hi ha un esclafit i no és un plor
el dia que un polític mor,
la gent del món se’n fa un panxó
el dia que un polític mor.
Hi ha un decalatge inherent
entre el real sentir de la gent
i el que fan veure els mitjans,
una contradicció important.
Bon moment per trucar al camell,
el dia que un polític mor,
truca al Just Eat que portin Rondel,
el dia que un polític mor.
Hi ha fogueres per tot arreu,
la gent crema caixers,
es converteix la merda en or,
la llibertat és ser un porc.
Ningú plora, tot és goig,
el dia que un polític mor.
Ha quedat tot buit un escó,
el dia que un polític mor.
Només hi ha un únic sentiment
que es mori el següent.
