La civilització és l’art de dissimular que tot és provisional

Jo sóc l’home civilitzat. 
La raó està del meu costat. 
La vida és meva. 
  
Jo sóc el que tot ho ha construït. 
M’emborratxo quan estic deprimit. 
Jo he desviat rius per a guanyar batalles; 
he fet forats a totes les muntanyes. 
  
El món em tem, jo el domino. 
Per Nadal a tothom estimo massa. 
  
Jo sóc l’home civilitzat. 
Jo sóc l’home blanc. 
La civilització és l’art de dissimular que tot és provisional. 
  
La vida és curta. 
Mira quina casa tinc; 
amb calefacció i un timbre que fa: Ring! 
  
El món és meu d’ara fins sempre. 
Si estic boig dic que t’estimo encara.