Tot va de pressa,
massa de pressa,
no hi arribarem.
Visc en l’angoixa
dormo en els somnis,
d’una gran ciutat.
I deixaré caure sobre meu
una mà sobre aquesta mà.
H esperat com sempre aquest moment,
quan un Déu per fi em vindrà a buscar…
La ciutat, la ciutat em transforma
la ciutat: la ciutat no és per a mi.
La ciutat, la ciutat em transforma
la ciutat: la ciutat no és per a mi.
Els nens quan juguen
miren els homes
caure en els bars.
Mouen els llavis
per boca d’altres
a les grans ciutats.
I deixaré caure sobre meu
una mà sobre aquesta mà.
He esperat com sempre aquest moment,
quan un Déu per fi em vindrà a buscar…
La ciutat, la ciutat em transforma
la ciutat: la ciutat no és per a mi.
I dormirem junts damunt l’asfalt,
entre braços gegants.
Dins una selva asfixiant
sense aire per a respirar.
I dormirem junts damunt l’asfalt,
entre braços gegants.
Dins una selva asfixiant que crida
aire aire per a respirar.
