Ai carretera del córrer,
si me’n portes de records,
de quan se feien les festes,
de quan jo era un jovenot,
de quan anàvem als bous
i a córrer la Venturera
i més tard a berenar
al de la tia estanquera.
Quasi sento la rondalla
i sento cantar Perot.
Lo tabal i la dolçaina,
que fan tremolar el meu cor.
Mireu quin tall de canalla,
que corre davant de tots.
Les xiques van molt mudades,
en faldetes i gipó.
Les botes molt ben cordades
i al coll un bon mocador.
Los xics també van vestits
en faixa i en calçó estret,
les espardenyes de l’hòstia
i al cap lo mocadoret.
Aquí juguen a les birles,
allà tiren lo garrot,
més allà juguen a morra,
per veure qui paga el got.
Ai festes, les del meu poble,
per mi, les millors del món.
Tinc una pena molt fonda
que no tornareu més, no!
