La dea de la instrucció, que és vanitosa,
veient la carabassa despreciada
triat ha la més grossa i més buida
la porta a escola i li fa llició.
La tabel·lina, ciència i religió
la carabassa empara fàcilment
per cosa ella buida té la ment
sense el talent i sense la intuïció.
Després de tant estudi l’han promossa
però, sicom és sempre carabassa,
se n’és tornada torna al pròpiu hort
i ha fet la parlada al junivert:
«Qui governa lo món és la instrucció
—diu ella fent la parlada
dieva belles coses enfogada
i a tot l’hort ha fet assai impressió—
La vida nostra és trista, fea i dura,
proponc de mos-organitzar.
Votau a mi, deixau-me comanar
tot l’hort i tota la verdura.»
Respon una pomata ja vermella
«Mos ha plantats a tots l’hortolà.
Per mi, l’única cosa és aquella,
deixem que sigui ell sol a comanar.»
«A mi l’hortolà me fa bullida
—diu la fava tota esconsolada—
primer me planta i me dona la vida,
després de mi ne fa lo que li agrada.»
«També a mi me fan a ensalada
—diu lo cogombre de un rocó—
la vida nostra és una missió
i és així també si no m’agrada.»
«Va bé va bé, fem la votació
—diu lu rave al junivert—
així qui vinci prova la il·lusió
de ésser calqui u a dins de l’hort.»
Per vos fer saber com és anada
primer que la cosa duri massa
vos dic que fra tota la verdura
qui ha vencit és la carabassa.
