A la vorera del mar, una donzella
hi brodava un mocador bo per la reina.
Com va ser a mig brodar, li mancà seda.
– Mariner, bon mariner, que portau seda?
– Quina seda voleu vós, blanca o vermella?
– Vermelleta la vull jo, que és la més bella.
– Entrau, entrau dins la nau, triareu d’ella.
Com va ser a dins la nau, s’adormí ella
i, dormint molt descansada, la nau fa vela
i amb lo cant del mariner, desperta’s ella.
– Mariner, bon mariner, portau-me a terra,
que les ones de la mar me donen pena.
– Voltau la nau, que plorant va,
duis-la en el port on mon pare està.
Mon pare, em voleu quitar? Moros me venen.
– Ma filla, digau, digau, per quant vos venen?
– Mon pare, per cent escuts vostra seria.
– Ma filla, per un menut no us quitaria.
– Voltau la nau, que plorant va
duis-la en el port on ma mare està.
– Ma mare, em voleu quitar? Moros me venen.
– Ma filla, digau, digau, per quant vos venen?
– Ma mare, per cent escuts vostra seria.
– Ma filla, per un menut no us quitaria.
– Voltau la nau, que plorant va
duis-la en el port on germà està.
– Mon germà, em voleu quitar? Moros me venen.
– Germana, digau, digau, per quant vos venen?
– Mon germà, per cent escuts vostra seria.
– Germana, per un menut no us quitaria.
– Voltau la nau, que plorant va
duis-la en el port on son bé està.
– Lo meu bé, em voleu quitar? Moros me venen.
– Mon amor, digau, digau, per quant vos venen?
– Lo meu bé, per cent escuts vostra seria.
– Mon amor, per tot lo món no us deixaria.
– Fermau la nau, vora del mar,
puis la donzella son bé ha trobat.
