És la cançó més trista del món
I ho dic perquè ara ho sento
No sé per què em toca cantar-la a mi
És la cançó més trista del món
I ho dic perquè ara ho penso
No sé què pensaré demà al matí
Que no puc sortir d’aquí
Que depenc de si tu rius
O plores; si plores fas ploure al meu cap
Recullo les fulles, però ja és massa tard
Tinc tanta gent al meu voltant
esperant coses de mi
Però jo no em moc ni un pam
Potser hauria d’anar tirant
Que se’m fa tard
Però potser ho he exagerat
He anat a buscar els acords més tristos
En els dies més grisos
Però potser m’he cansat
És la cançó més trista del món
I ho dic perquè ara ho sento
No sé per què em toca cantar-la a mi
És la cançó més trista del món
I ho dic perquè ara ho penso
No sé què pensaré demà al matí
I no puc veure sense entendre
què has vist créixer sense
tot el que érem
I com rèiem
No ho deixis enrere
