Traca mil·limètrica,
estricte tracte,
del truc amb tacte,
atac als tics de la massa criticant-me.
Trec un punt cítric i sàtira
del mal karma de lʼhumà,
detritus entre paraules.
Bat les ales,
mou les antenes,
dona’m les dues potetes,
vine amb mi,
t’explicaré la cançó que no em sé
però és un hit
fent del temps raons
per nens que no volen dormir.
Sempre que s’accepta
que s’ha acabat la festa
és una tempesta
d’idees nefastes
gratant les nafres,
fent ferides més grans
i sense res de pasta,
a qui collons li agraden els diumenges a la tarda?
Diuen: Al noi de màscara que està tarat,
malament del terrat,
alterat del cap.
Una cosa és innegable,
jo tinc molt més swag
i la iaia no està morta però està molt gran.
Cert dia uns tius em van fotre en un lio,
en vaig sortir viu i més ric,
aquell lio era el rap,
em va petar el cap
i aquells tios eren els meus amics.
Això no se’n va mamà,
això no se’n va ni rascant, que va!
Com un tatuatge
la música és un talismà,
així sempre caic de peu com un gat.
No et pensis que no hi ha temps ni
esforç, ni paciència
no crec en l’èxit,
crec en l’èmfasi i la feina,
que només amb amor val la pena, si!
Remena nena, remena el cistell
ben ple de trompeta, llenega, ou de reig.
Sòc el fucking rei fent-me aquests invents,
em diuen Senbei Norimaki,
Mecachis, no vull birra del paki, posa’m un pachi,
pòcima màgica per tutatis
i et foto backflips i tot el que calgui,
ja saps que si surto hi estaré fins que tanquin,
i si no a la panxa del bou
a l’obrador on no hi neva ni plou,
ja saps que és lo que es cou: Botons fum i flow.
Botons fum i flow. (x4).
