La calma

No sé què ha passat, no sé
Que ara el món gira més ràpid
L’han accelerat?
No sé
Les hores del dia han marxat
Però no sé on han anat, no sé
Les llargues nits de lluna plena al teu costat
No sé, tants segles de viure la calma
I no sé què ha passat, no sé
Que la pressa és el nou Patrimoni de la Humanitat? No sé
La calma és la lluita més gran que mai s’ha oblidat
No sé, ja no entenc el nou concepte de la llibertat
No sé, no sé
 
Milers d’anys creant les nostres eines,
Milers d’anys organitzant les feines,
Milers d’anys de vida en família,
Milers d’anys desmuntant els seus regnes,
Milers d’anys creant els nostres temples, rituals, cerimònies i esglésies,
Milers d’anys de la mística incerta,
Milers d’anys de voler creure en creure
 
Però avui en un món ple d’estímuls viure amb la calma
És tot el que vull, lluny del seu origen el vell demà és tapat per l’avui
En un món ple d’estímuls viure amb la calma és tot el que vull
En un món deslligat del que l’ha creat
 
No sé què ha passat, no sé
Que ara el món gira més ràpid
L’han accelerat?
No sé
Les hores del dia han marxat
Però no sé on han anat, no sé
Les llargues nits de lluna plena al teu costat
No sé, tants segles de viure la calma
I no sé què ha passat, no sé
Que la pressa és el nou Patrimoni de la Humanitat? No sé
La calma és la lluita més gran que mai s’ha oblidat
No sé, ja no entenc el nou concepte de la llibertat
No sé, no sé