Hi ha a la serra un àngel custòdia
que em cura el pit i les esquenes,
que dels moratons em trau violetes
i me les guarda a la memòria.
Tinc sempre al camí una travessa
que va directa a la seua talaia,
des d’on mira ella quan s’esplaia
tot el meu món per la finestra.
I jo la vaig buscant a la foscor
i perd les abraçades pels racons,
però ella sempre em troba a mi
regolant per les escales cap al fons.
He caigut, a plom, del cim al sòl.
He perdut la gana, m’he trencat del tot.
Podria haver-me vençut,
però tinc una germana que em senyala el nord!
Mou a voluntat valls i muntanyes,
tomba els tossals i trenca els sostres.
L’he vist espantar milers de monstres
i rosegar-los les entranyes.
I jo la vaig buscant a la foscor
i perd les abraçades pels racons,
però ella sempre em troba a mi
regolant per les escales cap al fons.
He caigut, a plom, del cim al sòl.
He perdut la gana, m’he trencat del tot.
Podria haver-me vençut,
però tinc una germana que em senyala el nord!
