La Boira i la Sénia

Ha nevat riu amunt, / molta boira en aquesta vall, / molt de temps cadascú a sa casa tancat, / el fred ens ha calat / però l’hem vençut / amb una escassa estufeta / i plegats una bona conversa. / En aquell impenetrable mur, / en aquella imposada immensitat, / aconseguir veure més enllà. / Endinsar-nos en densa i blanca nit, / cabell i vent, / encegats completament. / Se’ns regarà el cor en breu? / Sense demanar a canvi res? / La primavera viu dins la pedra, / vertígens riuran, / el vers brota del desengany. / Matí de til·lers, / llençar paraules: / ment, calma, corprès / la cendra i el paper. / Travessar la porta, el vertigen. / L’abraçada, un bressol de lligams, amb tu, / amb nova llar, temps, la besada / que fallida ens separaria. / El sospir / entre un peu que vola / i l’altra banda. / Força que davalla per artèries / i torna a pujar, / amb nova energia pedalejar, / cada pam d’aigua / empenta la roda, / dóna sentit a cada cosa, / desvela alguns secrets / que no sols omplin buits, / sinó que fan girar / la sénia que portem dins. / Esguita a tot arreu. / La primavera viu dins la pedra, / vertígens riuran, / el vers brota del desengany. / Matí de til·lers, / llençar paraules: / ment, calma, corprès / la cendra i el paper. / A cada esglaó / decepcions i mentida, / opressions i injustícia. / Amb l’arada seran terra / d’una bona collita. / Fent equilibri a la via, / alguns passos a dins / altres juguen a la vora. / Un camí i un fil / d’històries connectades / amb peces despenjades. / El joc que amaga / la sal de la vida, / abraçades i dolçor, / embasta sentiments i persones, / repunta a poc a poc, / a poc a poc, a poc a poc. / L’origen i final, els camins, / les pedres, l’univers, / les energies, les llums que s’encenen, / les que continuen enceses després de l’apagada general. / Països valencians, balears, catalans, / som germans. / La primavera viu dins la pedra, / vertígens riuran, / el vers brota del desengany. / Matí de til·lers, / llençar paraules: / llibertat, esquerra, llengua, / país, unitat. / La primavera viu dins la pedra, / vertígens riuran, / el vers brota del desengany. / Matí de til·lers, / llençar paraules: / ment, calma, corprès. / Boira, ara camí planer.