Allà enmig de la ciutat
on hi costa arribar,
hi ha un lloguet on floreix perfumada una flor
Un lloc secret i màgic
que dóna cabuda al vianant
ofegat pels somnis que no són ni seran realitat.
Sense trucar s’obrin les portes,
ets convidat a passar,
a la bodegueta dels somriures
res es ven, tot és donar.
I la gent a mida que va entrant
es treu la màscara i es despulla
i seu al primer lloc buit,
sempre hi ha algú per conversar.
Deixant el cap a la perxa,
a la bodegueta sols hi cap cor,
un oasi humit i verd
en aquestos temps de sequera.
I l’ambient respira calma,
essència de llima i timó,
tothom balla, riu i plora
no hi ha cap que es senta sol.
Sense trucar s’obrin les portes
ets convidat a passar,
a la bodegueta dels somriures
res es ven, tot es donar.
