La bèstia

Mama, compra’m unes botes,
Que no les tinc totes quan surto a la nit
Mama, amb puntes de ferro
que semblaré un gamberro però vull anar protegit.
Homenets de cos pelut
Que es propaguen com les rates, bufetades foc i fum
Digues tonto i diràs fatxa
Però millor canviar d’imatge quan no el pots tenir prou lluny
La bèstia no està prenyada ja fa temps que va parir
I la cria emancipada s’ha fet gran
Prou gran per anar clavant el seu verí
Mama, tanca la finestra
Que potser aquest vespre ja hauran arribat aquí
Mama, tu encara te’n recordes
De com van les coses amb la gent així
Mama, trenca la guardiola
I compra una pistola, que és la guerra civil