La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la,
teixint la tela per demà.
La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
Girant l’ullada cap enrere,
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar.
La balanguera fila, fila,
la balenguera filarà.
De tradicions i d’esperances
tix la senyera del jovent,
com qui fa un vel de nuviances
amb cabellera d’or i argent.
De la infantesa que s’enfila,
de la vellura qui se’n va.
La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
