Aquesta és la llegenda del brau Dicky Deeming,
que era el heavy més fred i tranquil,
a dos-cents per hora estripava l’aire,
estripava l’aire a dos-cents per hora
amb la seva “bonne ville”,
sota el cel tot tenia un preu,
i ara et toca pagar el teu,
Dicky Deeming vas triar el camí difícil.
La gent el seguia, tant joves com vells,
si no l’admiraven, volien la seva pell,
deien que vivia fora de la llei,
però ell feia la seva,
sempre a la frontera deien que era el rei,
i a la terra si no ets fort, és millor que tinguis sort,
Dicky Deeming vas triar el camí difícil.
Una tarda clara van anar per ell,
massa marihuana, tothom té la seva creu.
Dicky accelerava, millor mort que pres,
i una lluna negra de la carretera,
s’enfilava cap al cel i a les portes de la mort,
dóna gas i no te por, Dicky Deeming va triar,
el camí difícil.
La roda va girant, la roda va girant, fa cada cop més mal.
La roda va girant, la roda va girant, fa cada cop més mal.
La roda va girant, la roda va girant, i no la pararàs.