Dom el consol d’una rumba lenta
que poc a poc
es desfaci en el meu cor.
Vora del foc
ens refarem de la tempesta
mentre balles descalça en el racó més fosc.
Ai, Kirikú ai, Kirikú,
si torno a la boira és només per tu.
Si torno a la boira.
Menjarem del amb els dits
entre petons i rialles
i veurem d’aquell vi
que tenyeix el got de color de nit.
A fora el fred
glaça la pluja a les teulades
però al cel del Kirikú
hi volen aus del paradís.
Ai, Kirikú ai, Kirikú,
si torno a la boira és només per tu.
Si torno a la boira.
Gaudirem la grandesa
de converses creuades.
Sentiments, emocions
i fins i tot, un xic de raó.
Les campanades les donen
les ampolles que s’obren
i els comiats són record
d’entranyable cançó.
