La il·lusió que hem posat
tots els tombs que hem donat i pa’ què
-karaoke-
Contrallum
i aquell vers
que va nàixer
mirant-te el tatuatge un estiu
Els meus ulls
van seguint la lletra al peu
però el meu cap no enten bé les paraules
Un desig infantil
la nostàlgia premsada en vinil
-karaoke-
i els meus ulls tots mullats
quan cantava en l’estudi
aquell vers tatuat
Oh, confessions
amb el cor en les mans
-karaoke-
com la llorona en el club
rotllo Mulholland Dr.
Els meus ulls
van seguint la lletra al peu
però el meu cap no enten bé les paraules
Quanta sang vols donar
al ritual de la glòria i del fang?
-karaoke-
i el tatuatge: una llar
on mirar-me i saber
si tinc brutes les mans
Els meus ulls
van seguint la lletra al peu
però el meu cap…
Nadie quiere meterse en el barro
sólo queda respuesta aprendida
en la nube un espejo de vida
convierte el cariño en un flujo de datos
¿Dondé queda el impulso homicida?
¿Con qué clic se sublima el primate?
¿Cuánto callas y cuánto hablarías
si una comitiva no fuera a quemarte?
No te mientas poniéndote a parte:
tú también pedaleas la rueda
y que se muera quien sea si eso te hace brillar
sólo quieras follar y poder, poder follar.
Els meus ulls
van seguint la lletra al peu
però el meu cap no enten bé les paraules
Els meus ulls
van seguint la lletra al peu
però el meu cap…
Els meus ulls
van seguint la…
