Una rosa xalandrina
collida de bon roser
sa oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Estimada del meu cor,
prenda de sa meva vida;
si em vols donar una besada
no estiguis empegueïda.
Que són aquestes ullades
que tu em dones de través,
mira, no me miris més,
que en cor les tenc clavades.
Quin dia serà aquell dia,
quin dia tan venturós;
que tu me diràs espós
i jo et diré esposa mia.
