Vaig conèixer i no sé com
una bena empegueïda,
i una cabra sense nom
me va dir tota entristida
no hi ha res pitjor a sa vida
que dormir i no tenir son.
Vos daré quan sigui mort
tota una illa esgarriada,
dos vencisos i una arada,
i un ase que mira tort,
de dics n’hi haurà una enfilada,
per aparedar tot es port.
Un dia pescant a l’encesa,
quan era enmig de la mar,
vaig pescar mig calamar
i una berganta francesa.
Vaig fotre tal endemesa
que no m’hi deixen tornar.
Jo pescava amb una canya,
no feia més que enrocar,
i així com anava a poar
vaig enganxar una illa estranya.
Poc m’ho podia pensar
que allò fos un tros d’Espanya!
Pels pobles d’aquesta illeta
encara hi podem trobar
molta gent qui alça mà dreta,
gent que li costa pensar
que es menorquí és català,
i açò no és cap mentideta.
A Maó, de dalt la trona,
clamen fort, amb insistència,
demanant raó i clemència
per sa lletra que no sona.
No deu ser una cosa bona.
Llevau sa hac amb urgència!
Jo pescava amb una canya,
no feia més que enrocar,
i així com anava a poar
vaig enganxar una illa estranya.
Poc m’ho podia pensar
que allò fos un tros d’Espanya!
