Vine a sa festa de l’Àngel
en es Castell de Bellver,
que seurem damunt es verd
i menjarem ses panades.
Freguen unes canyes,
sent un raca-rac,
no hi ha qui les soni
com na Bel Cerdà.
L’Àngel passeja content
enmig de ses xeremies
i de gent amb alegria
va a sa festa des castell.
És na Miquelina
i també es Lladó,
cantes com un àngel
i vals tot un món.
Du pa en taleca i vine
que farem una gran festa.
Per acabar aquesta rima
només falta s’aigua fresca.
Que no has vist en Toni,
Toni Perpinyà?
Te donam ses gràcies,
són per endavant.
