Josep

No vas saber triar prou bé
qui sap per què, estimat Josep,
la qui et faria de muller,
la més plaent de Natzaret…
Potser t´hauria dut més sort
triar la Sara, o l’Ester,
però ja estava tot escrit
i la Maria ho va voler.
I no t’enfadis ara amb mi,
si et dic que et feia més profit
viure tranquil fent de fuster,
per no exiliar-te i no patir…
Ara tindries, ai, Josep,
qui sap quants fils per educar
amb un ofici tant bonic:
el que el teu pare et va ensenyar…
Per què calla, doncs,Josep,
que aquest fill teu fos tan rebel,
i us fes plorar de dia i nit ,
i fos penjar en una creu?
Si ara penso en tu, Josep,
pobre amic meu, sé que estàs trist;
tu que buscaves ser feliç
amb la Maria i el teu fill…