Es varen conèixer de nit, on l’amor
acostuma a començar i finir.
Ella or i blau, flor de fosca que li va
créixer a les mans,
més bella que ell s’havía imaginat,
li va robar l’alè amb sa mirada.
Aquella festa seva de llenceria fina,
aquell infern de desig d’ell,
l’escassa llum afegida a la lluna transparentava
la bogeria del seu cos.
Cos que li oferia, provocativa i sensual…
Donar-li tot per a després negar-li!
Tot va ser un joc
fruit d’un desencís
que ella duia al cor.
Li va fer pagar,
va ser un joc cruel:
donar-ho tot
per a després
negar-ho!
Ara ella ha decidit trencar tot d’una, canviar-li
felicitat per amargura;
l’ha fet invisible, mut i desterrat
del somni viscut.
Tan encisant ofrena ell no pensava trobar
ni que fos capaç d’aital saqueig!
Tot va ser un joc
fruit d’un desencís
que ella duia al cor.
Li va fer pagar,
va ser un joc cruel:
donar-ho tot
per a després
negar-ho!