Joan Ratot era un rat manifasser
Per no fer cas a la dona s’ha caigut dins d’un calder
Tenia curiositat…Va morir escaldat.
Quan la dona torna a casa, veu que Joan Ratot s’ha mort
es tira les mans al cap i exclama: Ui que fort!
Tota trista s’ha quedat…A plorar s’ha posat.
Un pardal que volava
La va vore que plorava
I per solidaritat…El bec s’ha trencat.
Poc després passa un corb a qui li han dit:
-La rateta està molt trista perquè s’ha mort el seu marit.
El corb per fer-li costat…Una ala s’ha tallat.
Un bou de Barcelona que venia molt tranquil
Perquè sap que a Catalunya ja no corre cap perill
Li han contat el que ha passat… I les banyes s’ha arrencat.
La figuera mira al bou
i ha vist que no té banya, diu: -Pobret quina castanya, això cou!.
Però el bou li ho ha contat… La figuera s’ha esgaiat.
I una font que brollava
quan va vore el que passava
I per solidaritat…La font s’ha assecat.
Una xica molt bonica que portava un canteret
Quan arriba a la font es troba que el riu va sec
Se n’ha assabentat… i el cànter ha reballat.
I així les desgràcies van anar
enganxant-se com cireres. A Castalla va passar.
Quina barbaritat…Com està la humanitat!
