En Joan Pere és un home gran, tot i que espanta la canalla
i la gent quan va al mercat li tiraré la xavalla
Duu una barba ben formosa, però de tonto no té un pèl;
per menjar ben poca cosa, el “vinatxo” sempre amb ell
Té per sostre una porxada del mercat de Campoamor
un cartró té per flassada, amb sort somiaré un amor!
La camisa mal cordada, mai cosits els pantalons
sempre rep males mirades, mai no jutja si són bons.
Ai, Joan Pere! Com t’has de veure!
Sense casa, ni família, ni ningú que et vingui a veure
Ai, Joan Pere! Com t’has de veure!
Un món amb tantes injustícies, que ni tu te les pots creure.
Mai no sap quina hora és, del passat no hi ha cap pista
doncs ningú no sap qui és, potser un dia va ser artista
potser va recórrer el món de la mà d’una corista
Per bohemis no hi ha lloc en un món capitalista!
És un misteri la seva història
per no decebre’s ell no fa memòria
