Un home jove que trepitja les Espanyes enceses
Que va lluitant amb els companys contra el feixisme nacional
En el seu cor una esperança li don forces per seguir endavant
I no te por però és ben clar: No vol morir, no vol morir…..
Sota les bombes , a les trinxeres, dessagnat enmig el fang
Son dos companys, son en Joan Fàbregas i el seu amic l’Hermida
Escriuen cartes de d’Andalusia a les padrines del seu cor
Una flor seca i una bala és tot el que queda pel record
Perquè es creien eterns i van morir, i van morir….
Els herois llibertaris, avui surt als diaris:
en Joan Fàbregas és mort!
