Jo t’estimo, tu m’estimes, ell m’estima

Jo t’estimo,
tu m’estimes, però és que ell també
m’estima.
M’amoïna
quan em diu que pels meus ossos, ell,
s’aprima.
S’imagina
i endevina
que n’hi ha un altre
que m’estima.
I em diu: vine!
I em diu que jo sóc, per ell, la medecina.
tu m’estimes,
ell m’estima. Cada dia em fa una rima.
I em somnia…!
Si no el vull, m’agafarà una malaltia.
Fent tentina,
ja no sé per quin costat el cor s’inclina.
Potser sigui, de tots, una joguina.
Jo t’estimo, tu m’estimes, ell m’estima.
Final: Jo t’estimo,
tu m’estimes,
ell m’estima.