Jo sé una havanera

Sovint recordo el teu rostre  entre cortines de foc per entre escletxes de flames blavoses amb tons de groc.   Aquell teu posat de mestre,  aquell blanc immaculat aquella traça perfecta  tot enlairant un cremat.   Jo sé una havanera que no te diré, si véns a la barca te la cantaré.   Jo sé una havanera que tu no la saps si véns a la barca la cantem plegats.   Ens hem dormit a l’albada cansats d’engrunar cançons,  de solcar mars abrivades de buscar nous horitzons.   Que la nit, és molt més fosca la lluna triga a sortir perquè hi ha una estrella nova que no gosa ni lluir.   Jo sé una havanera que no te diré, si véns a la barca te la cantaré.   Jo sé una havanera que tu no la saps  si véns a la barca la cantem plegats.   Jo sé una havanera que no te diré, si véns a la barca te la cantaré.   Jo sé una havanera que tu no la saps  si véns a la barca la cantem plegats.