Puc veure el teu perfil
que es dibuixa en la nit
ensenyant les teves mans
que m’apunten i em conviden… i em conviden.
Tu esperes molt de mi
i no sé què et puc donar
quan em mires i em somrius
i bellugues el teu cap… el teu cap.
Com un ocell sense ales
que no es pot enlairar
tu segueixes el teu ritme
però no sé ballar.
La imatge del teu cos
movent-se en l’obscuritat
em provoca el meu mareig
i m’altera la sang… m’altera la sang.
Amagada en la foscor
el teu cos es fa mirar
puc llegir el teu pensament
i bellugo el meu cap… el meu cap.
Com un ocell sense ales
que no es pot enlairar
tu segueixes el teu ritme
però no sé ballar.
Com un peix fora de l’aigua
que no pot respirar
tu em demanes que et segueixi
però no sé ballar
però no sé ballar.
Els teus ulls em travessen
i començo a dubtar
el teu joc em fa caure
a les teves mans.
És difícil dir que no
quan tu ja ho has decidit
que la dansa acabarà
entregant-nos a la nit… a la nit.
