jo m’he fet gran, tu t’has fet gran
ara que el temps s’engruna als dits
el malgastat gris temps d’abans
de quan tu i jo érem petits
i anem covant la soledat
que ara hem d’aprendre a estimar
els passos que no tornaran
a fer soroll al caminar
i a l’ombra dels antics records
poc a poc hi van florint
fulles negres d’una mort
que ja en néixer portem a dins
i tota tu, també tot jo
som els mateixos d’abans
i malgrat tot, tot és diferent
serà que han passat els anys
però voler encara un altre cop
sentir el gust amarg de sal
la tebior d’aquell teu cos
veure el mar si encara és blau
i estimar a cavall del temps
malgrat sigui el cop final
estimar mullat pel vent
veure el vi que ens farà mal
i sentir com crema el cor
aigua avall se l’endú el riu
sense ancla i sense port
per morir encara mig viu
