Jo, l’invertit de cos i d’ànima,
que he estat el vici privat d’algun pròcer,
el caprici dels qui saben parlar
i un signe del meu temps,
no he de merèixer un plany quan mori?
(Serà de nit, dins un local de joc,
o dins un tren descarrilat,
o als sidatoris d’algun país pobre
i llunyà)
Tot i que, per altra banda,
mai no es pot descartar un final
com en aquelles notes breus de premsa
que informen de certs accidents domèstics:
el gas, la flama, un moment de descuit,
i un altre fill de puta se’n va al cel.