Les flors per inventar un estel de joguina
les raons d’estar foll i al teu cap la follia
avions per damunt el teu desig extraviat
i jo com un radar a llurs ales penjat
polsim d’aigua als teus ulls i la mar al teu ventre
un orgue a ta veu cada cop que el meu hi entra
penes de colors que riuen al teu capçal
la llum dels meus ulls per veure-ho molt més clar
Els perfums de la nit quan ens pugen d’Espanya
l’adreç dels diumenges sota les teves calces
les llàgrimes de joia quan és de genolls
el somriure del sol quan el sol se n’enfot
els records dels companys que han perdut la memòria
Un futur pindolat tu i jo per la història
passaports per anar-te’n a Einsteinitzar
cap aquest univers que desterra ideals
Autòmats que et parlen dels meus vells problemes
i la clau de donar corda que diu: “je t’aime”
un jardí dins el teu cor amb un jardiner
que va al meu florista i et fa de cuiner
un compte indecís al teu venedor de somnis
un rellotge d’arena al teu puny, murs d’insomni
penes brodades per encadenar-te a mi
armes surreals perquè deixi d’existir
Allò que hom pensa que és el foc de Déu
el mar que puja als peus de la teva gatzara
les portes de l’infern davant les quals desarmes
els renecs de la nit quan parlem amb mots greus
la joia que fot el camp de les teves mitges
el silenci perdut al final d’un sol mot
i les ales trencades quan alcem el vol
aquest temps que no és més que tres, dos, un, no-res
Et dono tot això
Et dono tot això
Et dono tot això, Maria!
