Jo em meravell com no hi vé qui ulls ha
e cell qui-s ou per què no vol entendre,
e qui no sap per què no vol apendre,
e cell qui pot e sap com bé no fa,
e valent hom qui faça gran aulesa
per foll plaser qui dura pauc moment,
e de senyor qui perd cor de sa gent
per cruseltat o per mala avaresa.
E tinc per foll qui no guarde on va
e paubres homs qui trop vulla despendre
e de vassall que ab senyor vol contendre
e lo bon hom que ab vil senyor està.
De xascun hom se tany que parle pla,
clar, pauc e breu, ab dreita raisó rendre,
senes sisany e ses vertat ofendre,
e, fait dubtós, que no el jutge certà,
e no difam autrui ne digorresa
ne lause molt hom qui el sia present,
ne sé, ne fill, ne son heretament,
ne sa muller no llou de gentilesa.
