Jessica.
Ah, Jessica.
Volia contar-te un fet molt curiós:
Shakespeare va inventar el teu nom.
Oh, Jessica.
Perquè Jessica,
ah, ah, ah, Jessica.
Jo mai havia sentit el sabor
d’estes lletres amb tanta devoció.
Oh, Jessica.
I si tantes altres dones
tenen cançons al seu nom,
per què tu no?
T’he cantat tantes vegades,
tantes i tantes cançons
i no he dit el teu nom.
Mai he dit el teu nom,
Jessica.
Saps què, Jessica?
Uh, Jessica.
Eres la millor font d’inspiració,
aquella que no necessita esforç.
Oh, Jessica.
Eres tu, Jessica.
Només tu, Jessica.
Vas arribar i vas llevar la pols
i vares conquerir el meu cor i el meu cos,
Jessica.
Tu, Jessica.
I si tantes altres dones
tenen cançons al seu nom,
per què tu no?
T’he cantat tantes vegades,
i no he dit mai el teu nom.
Hui vull dir el teu nom.
Hui vull dir el teu nom,
Jessica.
