Quatre cacatues, ei!, nascudes en captivitat en la freda foscor del circ, que és tot
el que han pogut copsar. Pallassos arraulits de fred sota un camió de bombers; va
conill el domador i diu que no fa el fred d’abans.
Quatre cacatues, ei!, en gàbies de metalls estranys; els arriba la flaire dels pins,
conciliàbul d’assassins. Ja criden els jubilats pels altaveus rovellats,que els
espera l’autobús. Diu que no fa el fred d’abans.
