Creia que els meus petits plans eren fantàstics,
copes d’ or brillants plenes de romanços.
El cel era un lloc a l’ espai intocable…
De cop,
Ja hi ets tu, ja ho tinc tot amb mi,
ja hi ets tu,
ja no em cal res altre que tu,
ja ho tinc tot amb mi,
ja hi ets tu
Passejàvem pels turons imaginant que els dos plegats,
potser estalviant, aixecaríem una llar,
llavors vingué el mal temps cridant “deixa-ho córrer tot,
no hi tens control”…
No,
Ja hi ets tu,…
Quin pes per mi tot sol,
a voltes crec que ja no puc més,
però si vens amb mi,
si el demà es torna feixuc:
se’m farà lleuger si hi ets tu,
si el demà es torna feixuc:
se’m farà lleuger si hi ets tu.
Ja hi ets tu,…
