Que ja he plorat prou,
Començo a estar bé sobre la tarda,
Però ve la nit i la por,
De pensar que algun dia deixaré d’estar viu.
I allà al final quedo jo,
Expert en acumular desastres.
Que la teoria la se,
I que donar sense rebre
Sona bé quan s’escriu.
Però ja he plorat prou…
Tinc una guerra no em sento jo mateix,
Vull tornar a estar amb mi.
Que sempre em comparo i sempre acabo perdent,
I veig la gent com va fent.
El dolor de sempre cada cop més intens,
El putu record que mho pren tot i se’n va.
I què queda per mi?
Se que hi ha dies que plou,
I m’entren les ganes d’amagar-me.
I tu m’escrius i jo vinc i li reso a les ganes que no durin minuts.
Que en el fons és senzill,
I se que m’agrada complicar-me,
Però tiraré de cor,
I m’escriuré sóc valent, se de sobres que puc.
I em dura uns minuts…
Espero a que passi,
Però només passa el temps.
I se que hauria, però no n’aprenc.
Estona de sol regala’m un abric,
Vull que se’m curi la pell.
Que vingui de pressa i que s’acabi lent,
Que duri el que duri no vull anar caient.
I que no quedi per mi.
Que ja he plorat prou,
Començo a estar bé sobre la tarda,
Però ve la nit i la por,
De pensar que algun dia deixaré d’estar viu.
I allà al final quedo jo,
Expert en acumular desastres.
Que la teoria la se,
I que donar sense rebre
Sona bé quan s’escriu.
Però ja he plorat prou…
