Intentes amb totes les teves forces
concretar una idea una abstracció
conscienciat que el si de cada aspecte
no l’ha d’aprovar un definidor
No vull dependre de que un seguit de persones
escriguin algun lloc que puc fer i que no
als estatuts, constitucions i banderes
no hi ha lloc per tot el que vull ser jo
El que em fot no son sols les senyeres
es la mentida de l’estat nació
no! n’hi ha prou?
No ho veieu?
Legitimant la guerra sota l’ideal romàntic
de protegir llibertats, els drets i la vida
fent-nos creure que ens cal renunciar a l’existència
per protegir l’existència de la nació
No és sols el fet de no haver-ho triat
és que n’estic fart de la vostra veritat
creus que has escollit tot el que has fet i ets
però sols has triat entre aquest, aquest i aquest
sotmetent-te al col·lectiu, que d’altre banda has negat
renunciant al pensament, i i així t’evites mals de cap
M’incomoda aquesta comoditat, i he decidit tancar els ulls
davant l’excés de tot del que estem envoltats, i que es el que ens ha condemnat
una manera de fer que ens fa anar cap a menys
i en comptes d’esbrinar el perquè, ho fem al inrevés
volem crear tendència, no volem els diners
no som materialistes, però el símbol és el que és
ens cal que tothom vegi quins calçotets portem
denotem un estatus, creiem que l’imposem
quan ens farà més falta, quan ja no quedi res
potser se’ns passarà pel cap que encara hi erem a temps
No és sols el fet de no haver-ho triat
és que n’estic fart de la vostra veritat
la dominació no sorgeix del no res
no ve des de dalt, la crees tu mateix
