En un país petit
Que fa petit el viure
Petita l’alegria
Mediocre és el desig
Enmig d’una família
Burgesa i vaticana
Com un error d’impremta
Viu el nostre amic
Guillem té un somni entre
Les cames
Tancat per quatre barres
Una vida per viure
I un cos per servir
I diu
It’s so hard to be a catalan
Com que el noi és de casa bona,
La casa té servei
I es vol tirar la moreneta
(no és la Mare de Déu)
sinó que és una minyoneta
color de caramel
li dorarà canya de sucre
i faran un xarneguet
serà una perla de criatura
i es dirà Jordi-Fidel
i diu
It’s so hard to be a catalan
I l’àvia aquest cap d’any
Es vestirà de dol
Amb el trinxat dels anys
Prepararà els canelons
Guillem recorda l’avi
Podrit i sublimat
Entrant com Gary Cooper
Amb un smoking blanc
Ell vol omplir aquest buit
Que el seu avi ha deixat
Però el seu buit és petit
I el de l’avi molt gran
I diu
It’s so hard to be a catalan
Diumenge per la tarda
Tothom a casa plora
I uns nois amb bata blanca
El vénen a buscar
Guillem baixa l’escala
Amb un adéu als llavis
I puja a l’ambulància
Com una “Blanche du Bois”
A l’hospital l’esperen
Com ell, tocats de l’ala
Ballant una sardana
Tots els seus companys
I diuen
It’s so hard to be a catalan
Allà passen els dies
Cantant per boleries
Parlant amb una llengua
Feta de retalls
Allà no hi ha infermeres
Ni pàtries ni banderes
“xupitus” de carinyo
i algun estimulant
amb un vaixell de fusta
i espases de joguina
ells són els nous pirates
d’un temps sense passat
i diuen
It’s so hard to be a catalan
A catalan boy, a catalan boy…
“It’s so hard to be a catalan”
L’hora dels adéus, Narcís Comadira