Si vas a iniciar el viatge cap a Itaca
confia que el camí siga llarg
ple d’aventures, ple de saviesa.
 
A Lestrígons i a Cíclops
o a l’irat Posidó mai no els tingues por,
no te’ls trobaràs en la teua ruta
si alt és el teu pensament
i neta l’emoció que embriaga el teu cos.
 
Tingues sempre al cor la idea d’Itaca
has d’arribar, és el teu destí
però no forces gens la travessia.
 
el viatge serà llarg
i si en arribar la trobes pobra,
savi com bé t’hauràs fet sabràs el que volen dir les Itaques.
 
Els teus ull voran noves terres, noves aigües,
i allí aprendràs dels savis,
arribes on arribes, l’illa es troba sempre més lluny.
 
Permet que et duga, sense por, vent
més enllà de Circe, Calipso o Nausícaa,
enllà de les Sirenes i del teu descens a l’Hades:
Penèlope és dolç jaç,
i en ell contemples ara la rosa en el mar.
 
Tingues sempre al cor la idea d’Itaca
has d’arribar, és el teu destí
però no forces gens la travessia.
 
I ara, iniciat, en el viatge a Itaca
no mires arrere, només són ombres,
la llum t’està cridant, recorda-te’n, la llum d’Itaca.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /