La imatge guardada en aquell marc,
Res del que hi havia em semblava veritat.
Estàvem a fora i ja era tard,
tornàvem a veure núvols ataronjats.
Milions d’estels no serveixen per res,
ara és quan encara està per fer…
Estava perdut i et vaig trobar a tu,
ara que estic tan lluny d’aquí i sé que sempre tornaré…
Estava perdut i et vaig trobar a tu,
per quan em faltin les ales tancaré els ulls.
Les coses no van com t’esperes…
No sé si mirar enrere o endavant,
les cares que apareixen i se’n van.
I ara vens i tornes,
i jo et miro mentre esmorzes
i és que amb tu, no puc saber el futur…
