Ser valent no és no sentir por,
sinò, sempre que és dins, no fer-hi ni cas,
no escoltar sa remor que fa.
Cap error és etern, si això s’ha acabat
no vull esperar, amb tu jo no vull lluitar
És inútil, com l’oïda des sords,
i la veu silenciada dels muts
inútil cantar ses quaranta.
Ser conscient no és lo més important,
si ses coses que fas no tenen ni nom,
no tenen ni peus ni cap.
I tu, com sempre seràs un salvatge animal
o un angel dormint no vull sebre res més,
no em cal perquè és…
Inútil, com l’oïda des sords,
i la veu silenciada dels muts
inútil cantar ses quaranta.
Inútil, com ells ulls dels cecs,
i com tot lo que no vol sa gent,
inutil canviar lo incanviable.
