De què serveix mirar-me per dins un cop i un altre
si com les tristes aigües d’un llac reflexo impàvids i cecs miratges…
que he calcat.
No encenguis per a mi cap llum, vull estar fosc,
tocar-me el cos, desenganxar-me la pell.
I al fons de tot, matar l’arrel… que creixo tort.
De què serveix queixar-me si res no pot canviar-me
i el mal que he dut per dins arreu s’escampa.
Faré del món el meu taüt… tancat per sempre.
