Una nit tormentosa
en la que plovia whisky
i en el vas tronava el gel
els focus llampegaven
i jo em deia no pots caure
i estan allà em trobava al cel.
És molt dur haver de marxar
d’una festa quan tot s’ha acabat
quan la clau no et vol obrir
i l’alcohol et fa sentir…
Deprimit.
Les nenes es movien
d’una forma accelerada
i el pensament es deformava
els cossos s’enganxaven
els sexes palpitaven
i, les noies em deien vine, sí, vine.
És molt dur haver de marxar
d’una festa quan tot s’ha acabat
quan la clau no et vol obrir
i l’alcohol et fa sentir…
Deprimit.
Després a la matinada
-encara amb el got a la mà-
un raig de sol es destil·lava
i jo amb l ament deformada
em deia que no pots caure
quan intentava tornar a casa, a casa.
És molt dur haver de marxar
d’una festa quan tot s’ha acabat
quan la clau no et vol obrir
i l’alcohol et fa sentir…
Deprimit.
