Una foto, un intent de poema
No tinc res per regalar-te
Només coses que no es compren amb diners
De diners en tinc prou agre
I encara que em queden bales
La batalla està perduda entre els papers
La batalla està perduda
Porte buides les butxaques
Però he vingut per oferir-te el meu present
De primer tens el meu temps
De segon els meus acords
I de postre saps que tens la meua pell
Amerada d’esperança
per tornar aquesta casa
I el vent del matí que bressola la roba
Les parets són de gel quan no estàs
Una foto, intent de poema,
la taula parada t’espera a dinar
No tinc res per regalar-te
La batalla està perduda entre els papers
Però saps que si caus t’alce
I si caic vens i m’abraces
Un a l’altre ens protegim d’aquest infern
La batalla està perduda
I el vent del matí que bressola la roba
Les parets són de gel quan no estàs
Una foto, intent de poema,
la taula parada t’espera a dinar
I el vent del matí que bressola la roba
Les parets són de gel quan no estàs
Una foto, intent de poema,
la taula parada t’espera a dinar
Cortines obertes al cel de migdia
I als carrers hi ha un remor de combat
Un glop més de cervesa barata
La taula parada t’espera a dinar
I el vent del matí
Les parets són de gel
Una foto, intent de poema
