Que va ser tan inevitable
Que no vaig saber-ho esquivar
Enterraré tots els desastres
Pels quals et vas voler allunyar.
No sé
per on començar a explicar
el que va ser.
Tan de sobte,
jo tan sola en el concert.
I de cop sento una veu que diu “correm”,
“si vols, correm”.
Poc a poc,
vam contar-nos tantes coses.
Una connexió,
Que va ser incontrolable.
Sé que no
esperaves aquest canvi en guió,
i jo tampoc.
Però si vols que sigue honesta et dic:
voldria tornar a eixa nit.
Que va ser tan inevitable.
que no vaig saber-la esquivar.
Enterraré tots els desastres
pels quals et vas voler allunyar.
I es que ara em sento tan culpable
de no haver sabut escoltar.
Si em deixes curaré les restes
d’aquella nit amb punt final,
que va ser tan inevitable.
No sé
per on continuar.
Ja eren les tres,
i una veu a cau d’orella eriça la pell.
Però de sobte diu que ara no podem,
que ja ho sabem.
Me’n vaig
I un missatge s’interposa en el comiat.
Diu que no està malament el que ha passat,
que ens tornarem a trobar.
Però si vols que sigue honesta et dic:
voldria tornar a eixa nit.
Que va ser tan inevitable.
que no vaig saber-la esquivar.
