1999 Inadaptats a l’escenari mirant com tothom es mou.
10 assalts dins de l’escena
i a tu et passo la paraula si creus que ha valgut la pena.
Preparant la cançó bomba,
esperant que a tu t’esclati i et remogui les neurones.
A ritme de hip-hop anem entrant en connexió;
companyes i companys un sol crit, una expressió.
I aquí no admetem mai cap actitud sexista,
respecte per damunt de tot, no siguis por feixista.
Reaccionant davant l’atac!
Ara i sempre preparats a l’hora del combat!
Dos AK-47 armes revolucionàries,
amb un estel vermell, són els símbols camarades!
Inadaptats som a la casa.
Sempre amb el punt crític sobre tot el que passa;
radicalitzant el nostre missatge,
donant el contrapunt perquè el portis a l’equipatge.
Amb la paraula violenta, auto defensiva,
però les nostres municions són l’electra i la saliva.
Manifestant-se encartellant les parets,
organitzats en assemblees reivindicant els nostres drets.
No ens han creat, som energia…
… energia proletària, energia combativa!
No ens poden destruir, sols ens transformem,
ens transformem en praxis quan entrem al teu cervell.
Dos AK-47 armes revolucionàries,
amb un estel vermell, són els símbols camarades!
No som pas líders, tots som imprescindibles,
posant el granet de sorra a la muntanya indestructible.
Un, dos, tres, botifarra de pagès…
‘Canya contra Espanya!’ es el crit del Penedès.
Tots junts fem pinya aixecant ferm el castell
fins que la nostra enxaneta arribi a tocar el cel.
I si és que em critiques perquè rapejo en català,
escolta el rodolí que jo et tinc preparat:
“En llapis i en llepes fan un bagul
En llapis el tanca i em llepes el cul”
