Impostor

Tenc por de qui mana, tenc por de tu!
Tenc por de qui soc, tenc por de tot!
Tenc por de qui mana, tenc por de tu…
Ja no sé si xerro,
si quan xerro l’esguerro,
no sé si soc jo o tothom és expert.
Com un deliri soc,
soc un farsant,
visc actuant i soc un pèssim actor!
Tot pelut ho veig,
ja no me crec res,
dins un got m’ofego, un embut m’ha empès!
Visc a una societat,
on tot és decorat,
venen felicitat i tothom està amargat!
Tenc por de qui mana, tenc por de tu!
Tenc por de qui soc, tenc por de tot!
Tenc por de qui mana, tenc por de tu…
Sent una pressió,
sent que he de ser millor,
visc dins un teatre, síndrome de impostor.
I ho intentaré,
però no sé què he de fer.
Soc un personatge que no es sap es seu paper.
Tanta merda s’encomana;
no em dona la gana,
viure cap acotat per qui m’ha trepitjat.
Torn a començar,
fins aconseguir callar,
totes aquestes veus que ara me fan cridar!
Tenc por de qui mana, tenc por de tu!
Tenc por de qui soc, tenc por de tot!
Tot és mentida, si res és culpa teua,
vivim a la carrera i aquí ningú t’espera.
Arrossego mil ferides, per pors i per mentides,
vivim a una partida, que aixafa de per vida!
Tothom es contamina, d’un ritme que te crema,
competició és doctrina, per ser rivals t’entrenen.
Tot és mentida, si res es culpa teua,
Vius a una carrera i ningú mira darrera.